LA SS/09 JA ÉS HISTÒRIA...

... però diferents coses quedaran al record.

El temps no ha estat genial, la veritat. Ha sigut un temps d’hivern: fred, aigua, neu i més neu. He pogut entrenar tot el que tenia d’entrenar: sèries dures de 400 a la pista, volum a fondo amb els esquís de muntanya, rodatges llargs nevant i amb fred...
Cada una de les passes, de les esbufegades, de les escopinades, de les mirades al pulsómetre van destinades a Zegama, tot per poder acabar més o menys dignament aquesta marató mítica de muntanya. Han estat uns dies d’entrenament genials.
Arribar a casa petat i cansat i compartir el cafè amb el nanu i la Santa es de les bones sensacions que he tingut.
Ahir per rematar aquests dies vàrem fer, amb el nanu, la primera incursió a Tres Ponts. Cinc horetes escalant sols, el nanu i jo. El nanu agafant de nou pila i motivació. Aquest hivern ha volgut dedicar-se a entrenar al plafó i anar ha lliscar les fustes per la neu. Sentir el fred a la cara, l’adrenalina de la velocitat, la bogeria de l’adolescència saltant des dels cadires en marxa per poder ratllar un fora pista de vertigen...Provar tots el salts, bots, mortals, volteretes possibles dins del snow parc... Estic feliç, molt feliç de veure al nanu tant feliç, fent el que més li agrada, jugant amb i a la muntanya... I ahir per agafar aquesta pila que busca es va fer sis vies a Tres Ponts des del 6b fins al 7a+. Un cop més t’haig de dir Bernat que ha estat tot un plaer veure’t eskalar, i compartir amb tu la muntanya... I motivar-me per seguir entrenant.
Merci nanu
Salut

L'ENTRENAMENT QUE VAL PER DOS

Ahir vaig fer un entrenament d’aquells que val per dos. El que tu fas i el que els altres no fan...Normalment aquests entrenaments es produeixen els dies de mal temps. Be l’invent no és meu. Fa anys un molt bon maratonià portuguès em va dir un dia que em mirava la pista d’atletisme darrera dels vidres del gimnàs de l’estadi. “Hoy no entrenas ? “. Coi, Pita, però si plou ... “Y ? Tu no comes cada dia? Sal a entrenar para ti y para los que hoy seguro que no saldrán”. Des d’aquella mítica tarda pocs entrenaments m’he picat pel mal temps...
I es que ahir, a Andorra la Vella, va estar tot el dia plovent a sac. Quant vaig plegar de treballar vaig pensar que no entrenaria, però a mesura que anava pujant amunt l’aigua passava a ser neu, i neu i més neu...De nou, en va caure un bon tou.
A les quatre de la tarda ja m’estava passejant amb els esquís als peus per l’estació de Pal. Una intensa nevada amb boira i fred va ser la meva companya de les dues horetes d’un bon entreno. Gelat cap al cotxe i corrents a buscar la dutxa calenta...
Molta neu nova a dalt del Cubil 20-25 cm
Salut gent

De les sèries a la Poca Traça

Diumenge 4, 45 minuts del matí.
Sona el despertador. Eh ???? Ni ser on sóc, ni ser que estic fent... Però quant em dirigeixo com una autòmata al bany i veig el mono d’esquí de muntanya... Osti !!! De cop recordo que a les nou del matí hi ha la sortida de la cursa Poca Traça que es fa a Núria. Res d’important 1.700 metres de desnivell, bufffff !!!!!
Em miro les cames i penso mare meva la que us espera. El pensament es tradueix en un mal de cames i muscular intens i es que no estic per llençar gaires coets.
Divendres vaig fer sèries de 2.000 a la pista, amb poc temps de recuperació entre sèrie i sèrie i la veritat es que em vaig buidar perquè em sortís una cosa decent...Dissabte al matí vaig fer una hora i 10 minuts de carrera continua per l’antic camí ral d’Ordino, Ansaloga, la Cortinada i Arans per empalmar amb el camí de la ruta del ferro (a partir d’ara aquest és el meu nou pati d’esbarjo, ja us explicaré). D’aquesta hora i poc trenta minuts varen ser a ritme...



Diumenge 8, 30 del matí.
El cremallera ens acaba de deixar a Núria. Fot un punt de fresca que em desperta una miqueta. Cares conegudes d’altres curses, amics que ens saludem...Els tràmits de sempre. Ens diuen que la cursa es divideix en tres pujades una primera sobre uns 800 metres de desnivell, una segona sobre els 200 i la tercera sobre els 700, amb una baixada molt llarga . Li dic a l’Enric ( la meva parella de ball, la millor parella de ball) que faré el que podré però que estic força tocat. Escalfem per la sortida i la nostra sorpre es veure com a 200 metres de la sortida hi ha un autèntic embut tot gelat...Una bona ratonera: L’Enric, em diu tindrem de sortir a bloc per salvar aquesta trampa. Einggg? A bloc? Mareta meva, la que m’espera !!!!

Diumenge 11 i 18 del matí.
Acabo de passar per sota de l’arc d’arribada !!!! Quina cursa tant i tant guapa. Pujades tècniques, neus bones, baixades kamikazes... Una miqueta de “guerra” entre algunes parelles. I el millor de tot unes sensacions excel·lents. Em quedat entre la parella setena i desena. Una gran cursa.

Diumenge 14 i 30 de la tarda
Estic dinant a Canillo amb tota la família. Un somriure d’orella a orella em fa oblidar el mal de cames i en que tinc d’acabar d’endreçar la nova casa.
Tot ha estat com un flaix

Salut a tots
La foto es d' aquest bloc

ARA CAP AQUÍ, ARA CAP ALLÀ

Una mudança és una mudança (una altre sàvia reflexió).
Ja se sap. Omple caixes, per buidar-les i torna-les a omplir per tornar-ho a treure tot. Quin acudit !!! Desprès has d’ enganyar a uns quants col·legues (si algun te una furgo o un vehicle molt gran millor) per que passin tot un matí de dissabte buidant una casa per omplir-ne una altre...en fi una distracció molt gran.
La recompensa és anar a viure a un poblet molt tranquis situat a 1.300 metres d’alçada i amb vistes a la vall de Sispony i a tot el cercle del Coma Pedrosa. Impressionant !!!
Però sempre has de tenir en compte que la mudança no t’afecti massa el teu entrenament i la combinació ha sigut explosiva. Ahir no hem podia moure...Això si els entrenos son els entrenos.
Divendres vaig fer un Farleck amb esquís per l’estació del Tarter. El resultat una horeta de Farleck i 900 metres de desnivell.
I el dissabte? Buaaaaa, com vaig disfrutar. Feia molt de temps que no feia sèries a la pista. Surto de casa a les 7,30 del mati rodant fins a l’estadi Comunal, a les vuit ja estic a la pista. I m’esperen 12 sèries de 400 que me les xupo a 1’22’’, a l’inici, per baixar a 1’20’’...Tot solet a l’estadi, temperatura fresqueta i el cel amenaça neu. Tant sols sents la teva petjada al tartar i la respiració rítmicament accelerada...Bo, molt bo. I torno a casa rodant, xino xano i fent baixar tot l’àcid de les cames. Mitja horeta de rodatge i uns estiraments, dutxa ràpida i la Santa ja arriba i desprès un colega, i un altre i un altre, tots ells disposats a moure mobles. Una sèrie llarga de cinc hores movent trastos i m’assec rebentat davant d’una bona pizza i envoltat de molts bons amics...
I diumenge més entreno i més trasllat....
salut