ZEGAMA. LES FOTOS

Aquí us deixo algunes fotillos de la cursa fetes pel Bernat i l'Ester. Menys tres que son de l'Assumpta de Corredors .cat

Apali fins aviat. Entre avui i demà començaré a rodar suau....



Zegama. 8 del matí


Bosc de la cursa


El nanu a Sancti Spiritu


Ambient a Sancti Spiritu


Pujada de Sancti Spiritu


Pujada del prat de Sancti Spiritu


L' arribada


El guanyador. L'anglès de l'equip Salomon SAAB.
Ricky Lightfoot

EL DIA DESPRÈS

La Zegama-Aizkorri és més que una cursa de muntanya ES LA CURSA. Havia mirat videos, fotos, m’havien explicat l’ambient...però de debò s’ha de veure !!! És tot un poble, una comarca, que es bolquen en cos i ànima perquè la cursa funcioni, perquè no falli res, perquè ets sentis a gust i com a casa. A qualsevol lloc de la comarca si saben que fas la cursa et feliciten i et diuen es duro !!!! Aupa valiente eres grande. Pell de gallina. Gent amable i solidaria. Aquest bascos viuen l’esport i la seva cultura molt intensament. Enveja sana

L’Ester i el Bernat em deixen sol solet a les vuit del matí a la plaça de Zegama. Ells agafen un bus que posar l’organització pels espectadors que volen anar a Santo Spiritu (km 20) ja us dic que està súper organitzat. Tenen de fer una excursioneta de dues horetes per arribar a lloc i no estaran sols...cents de persones t’esperen per aquest pas...

Aprofito l’horeta que em queda per relaxar-me una miqueta, avui estic nervi. Miro el cel que amenaça pluja, típic dia d’Euskalherria. Un cafetó, saludo als d’Andorra, rodo suau, una miqueta de música, control de dorsal i xip i a les nou en punt sortida...

No us explicaré el 42 km de la cursa ni els 2.250 metres de desnivell positius...Tant sols dir-vos que la cursa passa pel mig de prats, de corriols plens de fang, estravesses riuets de muntanya, boscos impressionants de faigs, terrenys ondulats, tobogans durísims, baixades tècniques i perilloses, baixades i plans a ritmes infernals, crestes delicades i pujades.
Pujades dures, autèntiques rampes llargues i mantingudes que et porten als cims més alts d’Euzkadi: l’Aratz, l’Aizkorri, l’Aitzuri i al port del Andraitz . Un recorregut, dur exigent i espectacular. Entre 3.000 i 4.000 persones, si ho heu llegit be, t’animen i et porten en braços per les pujades mítiques d’aquests cims i del sector dels prats, en dura pujada, de Santu Spiritu: Aupa, osondo, grande, valiente, poliki poliki i milers de mots i ànims en euskera que no saps que et diuen però flotes per aquelles rampes. Si tu els animes a ells es tornen bojos i els crits rebenten els decibels. Si flaqueges sempre, sempre, hi ha algú amb una miqueta d’aigua i molts ànims..Plores d’emoció. Així de curt i senzill es aquesta cursa.
Aquesta és la part bucòlica i romàntica, però lògicament també hi ha la part dura. La part de pàjara, de vomitar, de veure gent tirada per les rampes musculars. L’automasatge en cursa per no enrampar-te, el tram de 10 kms finals a un ritme dur i ràpid perquè una companya teva pugui fer tercera a l’arribada. L’emoció i els plors de l’arribada, l’abraçada amb el nanu que et crida ets un BOU papa i els petons de la Santa, més Santa que mai...I al final tu sol amb els teus fantasmes, els teus dolors i el teu repte personal assolit... I aquestes cinc hores de cursa que et permeten tenir un dorsal l’any que ve.
Demà les fotos.
Salut gent

ALEA JACTA EST

Pujada a l'Aizkorri





Ahir últim entreno de qualitat. Crono d’Anyós a la Font del Mallol (41’29’’) 750 de desnivell positiu, acabar d’arribar fins a Beixalís (800 de desnivell) i baixada a casa, total 1h i 20’.
El temps de pujada va ser el mateix que la setmana passada, però amb molt males sensacions produïdes per la dieta de buidatge de carbohidrats o dieta Sueca o dieta dissociada...Cada u que es quedi amb el nom que vulgui. Però vaig pillar un PAJARÓN que no us explico. Però estic content, per que pajarito i caminant més que l’altre dia he fet el mateix temps !!!
Avui faré un rodatge suavito i s’ha acabat l’entreno. Feina ben feta. Més de 900 km a les cames, he passat dels 20.000 metres de desnivell i més de 65 hores d’entrenillos, sense comptar amb l’entreno de l’hivern. Ara falta que aquest constipat que em ronda es porti be i no em faci la guitza.
Moltísimes ganes de córrer, sense cap més pretensió que acabar i gaudir d’aquesta cursa amb el nanu i la Santa (que seran la meva assistència i suport).
Res, poca cosa més demà cotxe i cap a Zegama.
Ara toquen les paranoies de totes les maratons: la roba, les sabatilles, el menjar, ritmes de cursa, el temps (que donen pluja)...En definitiva nervis

...I desprès? A tibar amb el nanu, a pescar pel Madriu amb l’Ester i ...a entrenar que el 28 de juny s’acosta
Salut i gràcies als que hem llegiu.
Us deixo amb un recull de fotos que he tret de la pàgina oficial de Zegama.

COMPES: Bloc a Lleida. Cursa a Montblanc

Aquest cap de setmana el nanu i jo competíem ell, copa catalana de bloc a Lleida dissabte i diumenge em tocava a mi corre a Montblanc una mitja marató de muntanya.



Com sempre es diu el més important es participar (i es ben cert) però si un bon resultat t’acompanya encara millor.
De la compe de bloc no us puc explicar molta cosa, no hi vaig anar-hi. Tant sols us puc dir que el nanu a la classificatória va encadenar tots els blocs a vista, d’aquesta forma s’assegurava anar a la final i sortir l’últim (més temps per descansar). A les 7 de la tarda vaig rebre un missatge que hem deia: He guanyat !!!! Iuuuugu... Doncs ja sabia que la compe li havia anat be. Trucada ràpida i em diu que de quatre blocs de la final n’ha fet tres a vista i un al segon tientu. Aquest ha sigut el seu primer podi a la categoria promoció. Moltes felicitats Bernat. Tants esforços tenen recompensa i felicitats també al David Macià.



La Santa i jo a les 8.30 ja som a Montblanc...Rituals de sempre. Agafar el dorsal, buscar un bar per fer cafè depuratiu...Saludar a algun conegut, preguntar sobre el circuit, escalfar i nervis. Crec que devem ser uns 150 llargs o més, es el primer cop que es fa aquesta cursa i a la xerrada tècnica ens diuen que son 22 Km i uns 1025 metres de desnivell positiu i que hi ha força pista. Penso que serà una cursa ràpida. Hi ha el Just Sociats i algun altre monstre de les curses de muntanya.
La sortida es ven estranya no se surt massa a pinyó al davant es posa el Just i companys seus i marquen un ritme d’aquells “cansinos” però no ràpids, ningú tira i penso que no serè jo. Una volta pels carrers de Montblanc i la cosa segueix igual. Ja m’està be. Desprès d’una primera rampa la cosa s’estira jo estic al mig d’un grupet que em porta la mar de bé, el Just i uns altres s’escapen...Jo a lo meu....La cursa va passant i cada cop em trobo millor sobretot pujant i és aquí ha on pillo a dos dels que anaven al grup del davant, de cop penso que no vaig tanta malament i als avituallaments conto les ampolles d’aigua que hi ha al terra i tant sols en veig tres...Einng???. Vaig quart ? I, si, ha un control em diuen que tinc el primer a 6 minuts i el tercer a 1 minut i 25 segons. Osti, osti, de cop m’estresso...Tranqui tio. Penso que al tercer ja no el pillaré. Estem a l’inici de la baixada final i tant sols falten 6 km per Montblanc. Per lo tant l’objectiu es baixar a pinyó per que no m’atrapi el cinquè. Baixada a mort per una trialera, sèrie llargísim per una pista tobogan (dura), una altre trialera molt tècnica a pinyó i una sèrie de 1.500 metres pels voltants i carrers de Montblanc. Quart a l’arribada i primer veterà. Missatge al nanu: He fet primer de veterans !!!! iuuugu...
Una cursa ràpida, per sota de les dues hores. Bonica i ben organitzada sobretot perquè es la primera edició. Felicitats per la simpatia dels organitzadors i dels controls.
Gràcies a l’Ester per la paciència i al Xavi pels bons entrenaments.
Salut !!!
Última setmana i Zegama (glups)