EM POTS IL·LUMINAR ?

Ara si que ja estic nedant dins d’un enorme mar de dubtes i més dubtes...
Buagggg que m’ofego !!!!!
Qui em pot salvar ????? Marylin ? Que hi ets?

El dijous vaig sortir a fer un rodatge pel camí de la vaca morta.
I si, efectivament, hi ha una vaca morta. Una part d’ella està dissecada i l’altre els carronyaires l’han raupat, ben raupat (es a dir que l’han deixat ben escuradeta) . I recullons que et fots un bon “susto”. El cap i mig llom estan com dissecats, amb la seva pell i aquella mirada buida, penetrant, observadora i cruel, que tant sols pot tenir... una vaca morta !!!
Vaig anar lleugeret sense apretar massa, però alegre. I al final em sentia, no, el psoas, si no, tota la cuixa....grrrrrrr.
Primers dubtes.

I ahir?
Doncs cessió dura de fisio. Com poden uns dits arribar a fotre tant i tant mal?. Quines apretades, mareta meva !!!!
La meva fisio em va recordar el merder que hi tinc a la meva cuixa dreta i em diu que si vull seguir corrent que m’ho agafi amb calma i tranquil·litat. Que afluixi una miqueta i que aixequi el peu del pistó. No hem va dir aquella frase tant bonica i entrenyable que no m'han dit mai "...Ja no tens vint anys"
Però, si, efectivament, la seva mirada transparent i clara, la va trair vilment...
La veritat es que vaig sortir adolorit físicament i “rebentat” del cap. Quina mirada m'has fet Marta...
Deixo passar la tarda tranquil·lament, però el mal que em fa tot el pernil em fa entrar dins d’aquest catarsis personal.
Arribo a casa i decideixo no anar ni a córrer ni tant sols a caminar.
Tranquil·lament cuinaré i obriré una d'aquells magnífiques ampolles de sidra basca, que tinc a la nevera fresqueta, fresqueta.
La sidra te aquell punt àcid refrescant. I al bell mig d'una tarda calurosa, el cap es decideix anar per lliure i vol fer reflexions... Ai, la que m'espera !!!!
Au somi...

1. Fa un any ni tenies previst fer una cursa de muntanya (ni a l’hivern ni a l’estiu)
2. Has fet un munt de curses amb esquís i has anat de menys a més. Perfecta
3. Un bon dia vas decidir apuntar-te a Zegama. I... et toca dorsal (quina llet nanu o era una putada? Ara no recordo).
4. T’agafes Zegama com l’objectiu principal, desprès d’estar tres anys sense córrer ni per anar a buscar el pa
5. Corres Zegama i aconsegueixes dorsal (gràcies a la marca) pels dos propers anys
6. Fas dos curses més que ni tu t’ho creus
7. T’animes i decideixes fer la Sky race de Vallnord. Això ja es com el triplet del Barça.
8. Penses amb l’hivern que be i ja tens objectius personals amb els esquís als peus
9. Vols fer la marató de Donosti (preparació per l’hivern) i si cau marca millor que millor
10. Potser que m’ho agafi tot plegat amb calma. I comenci a planificar-me be el mes de juliol i deixi reposar el pernil dret.

Desprès de totes aquestes reflexions fotent-me la fantàstica sidra, crrec que faré un repòs actiu i tranquil, fins la segona setmana d’agost (inici entreno de la marató) i deixaré que el cos vagi fent. Si puc córrer corro, que no puc...Repòs i demanar-li a l’Ester que tingui mooooolta més paciència de la que te.
Que m’ofego !!!!!!!!
gru,gru,gru

ENSEGUR....

Ahir primera cessió, dura, de fisio... Ummm quin gust tant agradable que et toquin la cuixa, les ingles, els glutis...I encara millor si son mans femenines. Però si aquestes mans son santes però apreten amb força al lloc que s'ha d'apretar us asseguro que de plaer res de res, més aviat tot el contrari.
Vaig sortir-ne ben tocat físicament. Però amb la seguretat de que el proper 28 podrè córrer la Vallnord (no ser amb quin estat físic, però podrè córrer). La Marta m'ho va asegurar, però em va dir que bondat i que ahir fes un descans i que entreni dia si dia no. Cullons, penso, avui a caseta.

Misatge a l'entrenador i li explico tot el merder que tinc en aquesta castigada cama dreta (no cal que entri en detalls perquè us aburriria i molt).
Resposta: Avui surt a caminar una horeta de pujada.
Clink !!! Una llumeta s'encen dins meu.
Ha hon puc anar? Serà per llocs..Parlo amb la Santa (ara crec que ja la beatificaràn) i em diu ves a Ensegur. Si, Ensegur és un lloc molt maco, tranquil i amb una pujada contundent.



Deixo el cotxe a Arans (1.335 metres). I tinc la intenció d'anar tranquil, per aquest motiu he agafat un grapat de pipes per poder tenir la boca ocupada i no poder anar ràpid. Però per altre banda vaig amb pantaló i samarreta de córrer i les sabatilles d'entreno. Aquí hi ha alguna cosa que no cuadra...
I començo xino xano...i cada cop te menys de xino xano i mes de "caco" i cada cop te menys de CAminar i més de CÓrrer...Sóc ruc, ruc. Però fins a Ensegur caminat, ràpid però caminant. M'he cascat 550 metres positius amb 33 minutejus i sense córrer...Penso que encara m'hen queden trenta més, de minutejus.
Saps què ? (em dic a mi mateix perquè estic més sol que la una) farè un caco, caco...I apali burrico, cara amunt ràpid, ràpid. Quan el rellotge em marc que estic a 2.300 metres d'alçada tambè em diu que he fet una horeta. ALTO !!!
El lloc impresiona, estic sota la cara nord del Cassamanya. A 200 metres de desnivell del coll d'Arenes...Verd, tot està verd, verdísim, i baixa aigua per tots els costats. Alguna clapa grossa de neu hem recorda que l'hivern a estat llarg i dur. I un grapat de 10 egues em miren desafiants i m'envolten, ni es mouen, tenen uns potrells recent nascuts i al veure un personatge que bufa com una locomotora vella, no se'n fien i m'amanacen, amb carinyu, però amanaça en el fons. Ja us entenc però deixeume compartir tot això... Quina passada poder està en aquest lloc tant i tan impresionant a les set de la tarda d'un dia qualsevol... Ni recordo la meva cuixa ni res de res. M'abrigo, ha plogut a la tarda i fot fresca. La baixada, serà, tranquila, trotant, gaudint del lloc. Trenta minuts i torno al cotxe, ple de fang però amb una satisfacció personal que no us la puc transmetre ni que ho vulgui....
Avui rodatge de recuperació del Coll de la botella a la Collada Muntaner pel camí de la vaca morta. Un lloc 10 !!!!
Salut amics
Les fotos son de just fa un any. 6 de juny del 2008.

SUAVITO MI AMOL

Avui farà una setmana que el psoas (un muscle d’aquest raretes) de la cama dreta va dir prou, es va plantar i va decidir fer vacances. I si, efectivament, ha fet vacances fins dissabte.
Aquest dissabte faig un missatge als meus ex companys de pista i ruta...Recordo que aquest dia de la setmana la trobada a l’estadi és a les 11. Els vells costums no solen canviar.
Salutacions a tutti, quatre tonteries i avui toca rodatge suau que l’endemà tenen cursa. Li dic al meu ex entrenador (encara que sempre serà el meu entrenador) com tinc el psoas. Quatre instruccions i tots a rodar 30 minuts per la gespa. Suavito mi amol...una bona tunda d’estiraments i feina feta.
El diumenge, ens llevem amb la calma i seguim amb la calma. El nanu està a Tres Ponts barallant-se amb el seu 8a (una caiguda el separa d’encadenar-lo)
A les 11,30 l’Ester i jo arribem a Engolasters per fer un rodatge suau de 35 minuts. L’Ester feia anys que no corria i va ser el seu retorn. 35 minuts acompanyat amb la millor companyia...Va ser diver veure-la bufar per les Pardines. El meu psoas millorant.

Com que sóc un cabeçut i un cap quadrat ahir decideixo provar-me més seriosament i vull rodar amb alegria durant 50 minuts. I dit i fet cap a l’estadi. Escalfo de tranquis per la gespa i quan la flepa ja s’anima surto a rodar a fora amb alegria...El psoas no fa mal però si que es posa una miqueta tontet. Afluixo el ritme i torno a l’estadi.
He fet 50 minuts ràpids, bones sensacions.
Avui una altre prova, aquest cop per terrenys més ondulats i de muntanya. Si l’aguanto intentaré afinar-me pel dia 28 i si no la temporada s’ha acabat i fins el juliol per preparar Sant Sebastián...

CAP A CASA...

Ahir tocava un entrenament d’aquells guapus, anar 45’ a un ritme alt, sense ser ritme de cursa però si que a una velocitat d’aquelles que al final no tens ni força per tirar la baba més lluny de la teva pròpia samarreta. Alegria per les cames a dalt del llac d’Engolasters a 1.600 metres d’alçada i en territori plà. Un lloc ideal per aquests tipus d’entrenillus.
Animat a tope i amb moltes ganes de córrer. Escalfo els meus 15-20 minuts i comença el canvi; passo el primer 500 a 1’50’’ be nano penso. I de cop i volta la cama dreta es bloqueja i em diu que no es mou ¿...? Que et passa petita? Li pregunto, i ella no és mou. Per desgràcia sóc gat vell amb aquestes històries i paro de cop. Resignat noto que m’he fet mal de veritat, i amb més calma de la que em pensava que jo podia tenir, dono la volta i xino xano cap al cotxe.
Estic trist, la veritat, estava finet i em sentia amb ganes de córrer. Però aquesta cama dreta fa anys que va patir la lesió del “cabeçut”. Una sobrecarrega de la fàcialata es va transformar amb una fractura per estrès del cap del fèmur i desgarrada del gluti i del piramidal al mig d’una competició d’un cross. Resultat sis mesos a casa sense moure la cadera... Tot per ser “cabeçut” i no escoltar-me la cama quan es queixava.
Doncs ahir a la tarda aquesta mateixa cama dreta m’avisa i es bloqueja i em diu nanu tindràs d’anar a veure a les teves mans salvadores: La Marta, la meva fisio.
Paciència i a mirar-me amb perspectiva la curs del 28 de juny.
D’entrada aquest cap de setmana faré de papagrigri i asseguraré al nanu al seu projecte de 8a a Tres Ponts.
Salut i molta paciència