LA TORNADA !!!!

Tornar de les vacances te moltes pegues, moltísimes; entre d’altres que has de tornar a treballar, posar-te al dia, mirar correus electrònics i resituar-te. Parlar amb els amics i assabentar-te que el Bachar s’ha mort...Deu ni do la sorpresa.
He pensat d’escriure quatre coses sobre la seva influència en el món de l’escalada, però llegint això entendreu el perquè d’aquesta admiració !!!! No cal dir molt més.
Salut

Del Casamanya a l’Estanyó i tornar està clar

Vacances, estem de vacances!!!…Per primer cop en varis anys no han estat unes vacances d’escalada. El nanu i jo estem tocats i no podem tibar del “cantu d’un duro”. A mi els anys i algun accident m’està passant factura. Tinc l’espatlla dreta definitivament KO. Molt aviat una visita al quiròfan i llestos, i el nanu l’empenta i la bogeria de tenir 15 anys li fan perdre el cap!!! Una ” locura” amb els patins de free style l’han fet passar per una ambulància, per urgències, per un ingrés i una alta… insistir-hi i lògicament tornar a urgències!!! Finalment ha entès que s’ha d’estar una bona temporada “parat”…coses de canalla. “Què en farem de tu Bernat?”
Però les vacances són les vacances i als dos estar parats doncs que voleu, no és el nostre fort. Avui hem decidit fer una volta per les nostres muntanyes més boniques i verdes que mai. Quin estiu!!!!

Del Casamanya a l’Estanyó, passant pel coll d’Arenes i la carena de l’Estanyó. Un anar i tornar de campions. Molt recomanable!!!!

Com que no teníem cap pressa, hem anat xino-xano gaudint de la nostra mutua companyia, explicant-nos coses i aprenent l’un de l’altre. Que el nanu ja té 15 anys !!!.



La volta ha començat al Coll d’Ordino pujant fins al Casamanya. Resseguint la carena arribem al coll d’Arenes. Pujada tiesa fins la llarga carena de l’Estanyó. Hem tornat pel mateix lloc fent el cim del Casamanya nord. Poca gent. Voltors, un trencalós i unes ovelles al·lucinades.





Desnivell positiu acumulat 1.440 metres
Hores efectives: 5 h 26’’






Salut

PRESENTACIÓ

De fet, diuen que no presentar els amics als amics és de mal educat.
Doncs ara i aquí m’he comportat com una autèntic mal educat. Ja em perdonareu.
Fa dies, que dic dies, mesos! fa mesos que estic compartint aquest bloc amb vosaltres parlant dels meus amics més íntims i jo ni pensar-hi, ni tant sols us n’he fet referències, lamentable !!!!. Ja ho deien a casa, què en farem de tu Isidre?!

Ells, els meus amics, són els autèntics màrtirs per aguantar-me durant setmanes i mesos, aguantant sense dir res, estoicament més d’una cabronada, més d’una mala jugada. També els he enrredat més d’una i més dues vegades. A voltes els he fet anar per algun lloc impenetrable, inòspid, salvatge, per llocs nous, on l’aventura els ha sorprés i, perquè no dir-ho, a mi també. Junts hem saltat rius, hem trepitjat neu i pols, aigua i gebre, terra i gespa. Pobres, els meus amics m’han vist renegant de la meva passió, m’han vist cagar-me en algun futur projecte difícil d’assolir…
Ha siiii teniu raó, m’heu vist vomitar i vomitar, i vosaltres allà impassibles, sense dir res, que amb el vostre silenci m’heu omplert mitja vida. L’altre mitja pertany als de casa.

Amb aquest post us desitjo bones vacances

ELS MEUS AMICS:

ATURAT !!!!!!!

...Finalment he parat !!!!.
Estic més parat que el Michael Jackson....(he,he,he) la broma era fàcil. Es que d’estar tantes hores a casa el cervell se’m regira...Estic en estat constant d’ansietat...El mono, tinc el mono !!!!
Parada tècnica i al mecànic. El dimarts toca revisió a fondo. Tindrà feina la provar (és mecànica), però diuen que va molt per feina. Tinc força assumit que l’espatlla passarà pel quiròfan. Fa sis mesos de les infiltracions i sense escalar fot mal. És més, no el puc ni aixecar més amunt del cap...
...la cuixa ja no és queixa, be !!!
...i l’os mutant, doncs això mutant constantment. Si se m’acut regirar el turmell el malparit, es queixa. Però de que cullons et queixes? Si, ben mirat, al cap i a la fi ets un nou vingut dins d’aquest cos.... Ja te tela el tema.

Però com que sóc un malalt. He estat apunt d’apuntar-me a la Skyrace del diumenge...Per fer-la, de tranquis.
Missatge simultani a la mestressa i al coach:
Que et sembla si corro diumenge?
Dues respostes diferents en el contingut i la forma però igual en el resultat.
L' Ester contundent i ja una miqueta farta de tots els meus mals, paranoies i neures:
Que estàs tocat de l'ala? (doncs si me l’hauran d’operar penso jo). Tio pensa una miqueta i recorda que et va passar per corre lesionat, que em tranquil·litzi i que relativitzi i que aprengui a viure sense anar a la muntanya.
Osti, però hi ha gent que viu sense fer esport?
I el coach...Resposta més tranquila però clara:
Tens molt més a perdre que ha guanyar i finalment faràs una mala cursa i serà pitjor...
"Oido cocina paradet a casa"
Demà serà dur.
Des de casa meva veig perfectament el recorregut de l’Skyrace. El Coma Pedrosa, Malhiverns, la carena i tot el seu entorn...Quin patir.
I per rematar-ho ahir em diuen si vull fer de llebre d’una de les noies que corren. Em te tota la confiança i sap que anirem a un ritme bo per ella...AAAAGGGGG !!!!!
Mareeeeeeeeeeeeee

El cert, però, es que em distrec a la cuina de casa...Ja se sap millor a la cuina que no de bar en bar bebiendo y endrogandete...

Però no us penseu ja tinc el cap ple de projectes:
Marató d’asfalt Donostia 2009 (bona preparació per l’hivern)
Curses d’esquí de muntanya hivern 2009-2010
Patrouille des glaciers 2010
I lo millor...Sortir a la muntanya amb el nanu, l’ Ester i els col·legues
Salut i bon estiu a tothom !!!!!