HA COMENÇAT LA TRALLA !!!!

Monotonia? Vaig dir monotonia? Doncs això s’ha acabat. El tema s’ha girat com un mitjó i ja hem començat amb la tralla. Si la setmana passada eren rodatges per anar sumant quilòmetres (100 la setmana passada) aquesta el tema ja és diferent. Sumar quilòmetres i qualitat, una barreja que fa mal a les cames. De fet el tema ja es va començar a girar dissabte; com aquell que no vol la cosa sèries de 600 metres en pujada. Una bona rostida. Ahir, a la tarda, un altre tanda de pujades i aquests matí un doblatge de 40 minuts a les 7 del matí. Ja us dic que la monotonia s’ha cavat de cop. Aquesta tarda més.
Salut gent.

Monotonia

Poques, poquetes novetats dins d’aquest dia a dia d’entrenillus maratonians. Foten-li molta càrrega a les cames i al cos sencer amb circuits de gimnàs, sessions de tècnica de cursa, “banyeres” d’aigua gelada per descongestionar els pernils...Res, gent, aquesta monotonia que se t’arrapa durant aquest dies de sumar i sumar. Aviat sèries i canvis, llavors els entrenaments ja entraran dins d’una altre categoria...Però això serà a partir de la propera setmana.
Ja m’he pillat les sapatilles per la marató...Ara que funcionin.
Salut gent !!!

DURO MI AMOL

Duro mi amol, suavecito con ritmo y sin pausa, amolcito (vell proverbi dels vestidors atlètics)
El dimarts a la nit estava més mort que viu. Es més, estava més allà que aquí. Era un pur Zombie. Mareta meva !!!! Quina pallissa. Però com que la dignitat no es pot perdre mai (o quasi mai) intentava fer bona cara perquè els col·legues d’entreno es pensin el que no és. Bona cara volia dir treurem les babes ràpidament i intentar no cridar massa al final de cada pujada... No tinc molt clar que coles massa, però ho vaig intentar. La realitat, però, es que estava molt content del resultat del primer dia dur, dur, d’entrenament. Bien mi amol.
L’entreno va ser dur de veritat. Sèries en pujada. Quan vaig veure el lloc escollit per la tortura em va sortir el puntillo de tio dur que ve de la muntanya (BURRO!!!)
Mister esto no sube nada... La seva mirada no va tenir desperdici.
A lo mejor no sube pero son a 56” la subida.
¿...? Estas de conya no?
No
Unes sèries trencadores de 300 metres en pujada fetes entre 55’’ i 58’’ amb dos minuts de pausa dels quals 1’40” eren per retornar al punt de sortida i amb els 20” que quedaven notaves com l’àcid t’inflava els quadriceps de mala manera. Vaig acabar tocadot i satisfet.
De moment aquesta transició de la muntanya a l’asfalt està funcionant força be. Ja estic impacient per veure com funcionaré a la pista...
I ahir una tonteria de rodatge llarg...Per estirar les cames
Això tant sols és l'inici
Salut

PALS A LES CAMES

Ja tinc les potes carregades, sensació de tenir dos pals amb articulacions.
Aquesta setmana ja ha estat la primera de 15 setmanes dures i sistemàticament planificades que m’esperen per arribar “finet” a Sant Sebastián l’últim cap de setmana del mes de novembre. De moment tampoc cal que us expliqui amb masses detalls aquesta primera setmana de càrrega: rodatges curts, algun de llarg, pujar escales amb esquipings mitjans, circuits de gimnàs, rectes, algun entrenillo pique, rodatges llargs al llac (1.600 metres d’alçada) en definitiva la primera setmana d’entreno per la marató. La setmana que avui comença ja promet ser més durilla i sense ni un dia de repòs...
Molt motivat, amb ganes i a l’expectativa de poder tornar a agafar aquests ritmes ràpids i mantinguts de la ruta.

Però tot s’ha de dir que ahir mirant la final dels mundials d’atletisme dels 5.000 i al veure al Bekele fer l’últim quilòmetre amb 2’24’’ vaig flipar i molt, i veure’l com apretava les dents i de quina manera els últims 50 metres vaig entendre que a banda d’una qualitat innata te una força de voluntat i un esperit de superació envejable. Grandiós Bekele i tota l’escola d’Ethiopia...

P.d. Haviat el nanu, finalment recuperat, tornarà a tibar...Ja us explicaré el retorn