divendres, 14 de desembre del 2007

LLEGENDES URBANES


Vosaltres sabeu si les llegendes urbanes son certes ? Jo la veritat es que algunes me les crec i les altres no massa, però en tot cas moltes ens fan passar una bona estona. De llegendes “escalarotils” (quin mot que m’he inventat) també ni han i forces i avui us presento tres llegendes urbanes o escaladores, dels que precedeixen la foto.
Son el “Butarda”, el “Pelón” i el “Gat”. Aquest tres personatges ahir és varen retrobar els tres desprès de més d’una dècada de no coincidir junts. Els tres han mamat l’escalada des dels antics i llegendaris TIM de Sabadell, passant pels Basiero, Marzo, Wenceslao (a) Wey i demés gent, també de Sabadell. Es van criar amb el llibre del Meyers sota el coixí, hi han compartit conceptes i passions dins del món de l’escalada. D’un es diu que ha fet al via Latin Brothers de la paret de Catalunya amb 4 h i 30 minuts, d’un altre es comenta que en el seu dia va ser l’escalador més jove del món d’escalar The Nose al Capitán (Yosemite) en menys de 24 hores i un altre te el trist privilegi de ser el primer rescatat d’un mega pinyo a la paret l’aeri de Montserrat per part dels bombers de la Generalitat. Tres trepes d’això de la tapia.
Es comenta, pels rocòdroms que els tres, més un quart es retrobaran a Yosemite a l’any 2009 per celebrar el vintè aniversari de la seva primera incursió conjunta....
Segur que tot plegat és una llegenda urbana.

dijous, 13 de desembre del 2007

AMB NOCTURNITAT I ALEVOSIA




Com que la meva espatlla em fa mal, mal i més mal i ja ha nevat ahir vaig decidir començar la meva temporada d’esquí de muntanya o randoné com diem per aquí dalt. Be la penya que fa curses ja fa dies que li foten gasto hi ha gent que ja porta 10.000 metres de desnivell acumulat!!!!!.
Com que de dia els mortals treballem, durant la setmana i solem anar a les nits, a fer rando. A mi anar-hi sol ja m’agrada, però ahir em venia de gust anar-hi acompanyat. Vaig trucar a gent que pugessin anar al meu ritme (xino-xano) i com que la nit es presentava molt gèlida tothom em deia que anirien al gimnàs a fer cinta... Tindré d’anar-hi sol i al final em vaig decidir per trucar a un company, ex corredor de l’equip nacional d’esquí de muntanya, però que encara corre...
Ei vas a fer rando aquesta nit ?
Siiii i tant
Vas tranqui ?
Si que ahir vaig fer sèries
Menys mal vaig pensar
Quedem a les set a Pal ?
Ok. Per cert vindrà el Manel....glups !!!! aquest encara està a l’equip, no sap anar a poc a poc i ja porta 10.000 metres a les potes més el que arrosegue de l’estiu.
Osti tu que jo vull anar tranqui que és la primera sortideta...I tal i tal.

La veritat es que a 2 quarts de vuit de la nit fotia molt fred al pàrquing de l’estació de Pal (1.770 metres). La pujada l’anem fent a ritmillo però encara puc anar xerrant. Quan ells es paren per treure’s una peça de roba just abans del últim mur que ens porta al Cubil (2.330 mts), jo no paro i vaig tirant, penso, segur que em pillen igualment i dit i fet arriben al meu costat en un moment. Jo ja tinc els pernils a punt d’explotar, ells dos van xerrant i jo no dic ni fava, be si que dic:
Nens estic mort.
Que va !!! si vas molt be
Grrrrrrr....
Tot i així hem arribat al Cubil amb 50 minuts són 560 metres de desnivell positiu.
Ens traiem les pells ens abriguem, vull fer un traguet del camel back però esta gelat. I comencem la baixada amb una bona neu i ràpida.


Arribem al cotxe una hora més tard d’haver sortit, son dos quarts de nou.
Quins craks els meus col·legues.
Personalment estic content. Pensava que m’arrastraria més i encara me n’he sortit prou be.
Per cert si aneu de nit a les pistes a fer rando hi ha unes normes a complir; les podeu trobar al Butlletí oficial d’ Andorra (Bopa en data 20/06/07). Per primer cop està regulat i així tothom sap els seus drets i les seves obligacions (randonaires i maquinistes)
Salut !!!


dimarts, 11 de desembre del 2007

FINALMANT HA NEVAT !!!!



Efectivament ahir i avui ha caigut una bona nevadeta i fa fred. És a dir pels amants de l'esqui de muntanya i per els que els hi agrada fer corredors, goulottes i demès la cosa, en principi, pinta be...Ja ho veurem.

Referent al meu post del boicot de les estacions d'esquí amb neu artificial. Ahir em varen fer un truc, de molt bon rotllo, i em varen "aclarir" dos conceptes.
Un, a Andorra no posen cap additiu a l'aigua per fer neu. Tant sols una bacteria, que no malmet el medi ambient, que el que fa es que l'aigua tingui un punt de congelació més ràpid. Be, explicat ràpid és així.
Segon, uns passo l'adreça d'un article que defensa la neu artificial. Vosaltres mateixos podreu opinar. Jo tinc la meva versió que me la guardo per mi. No vull fer més polèmica. Això si, podeu opinar...

En tot cas ja tenim neu natural i ara si que aniré a esquiar.
Salut !!!!!

diumenge, 9 de desembre del 2007

SETÈ GRAU A COLL DE NARGÒ I PERLES

Roulote de gitanot 7b (seqüència parcial)

El peke tenia de començar a tontejar amb el 7b i vàrem decidir fotre un “tientu” a un 7b que hi ha gent que diu que és 7a+ i hi ha qui diu que és 7b. De fet d’origen era un 7b. Desprès de fer-lo diferents cops alguna penya decideixs deixar-lo a 7a+ , d’altres insisteixen que és 7b… La via es la pelota vasca al racó tranquil de Coll de Nargó. Un bonic lloc,evidentment tranquil i amb vies llargues (25-30 metres) de continuitat i d’aquelles que ti has de possar be… Som quatre: El nanu Bernat, el jove David Belmonte i dos de més grans el “tala” i jo. Dos de Sabadell i dos del Pirineu. Les parelles queden ràpidament fetes, qui ho endivina?. Ells a lo seu i nosaltres ens barallarem a uns quants 6b+ i algun 6c decotat a 6b+, renoi amb les decotacions !!!!. Un deu per un 6b+ que es diu los forestarillos del copon i guapus el 6cs decotats…Bololoco i Aparta’t si us agraden les asegurances a cada dos metres no els feu, però seria una pena, els seus “alejes” estàn ben posats, he,he,he.

Panoràmica de Coll de Nargó
El David monta la pelota vasca i es cau força amunt. El nanu Bernat al primer pegue cau dues vegades. Els tios son hipermegatranquils (ho deu donar l’edat i les compes). S’agafen el seu temps... xerrent de lo seu, beuen, mengen tranquilament… En definitiva, s’agafen el seu temps. Li foten el segon pegue. Pel que es veu la via te tres seccions dures i el David cau a la segona secció. Ara li toca al nanu i li surt be, l’encadena al segon pegue…Està feliç, feliç… Donem ànims al David i aquest tercer pegue és el seu pegue bo….Quin dia tant bo al sol de Nargó !!!. No ser si a partir d’ara que un nen de 13 anys l’ha encadenat al segon pegue confirmaràn que és 7a+. Per cert les ressenyes les podreu trobar al Bar Tahussa de Coll de Nargó. La gent de l' Unió Excursionista de la Seu han fet una gran feina i les han tornat a recopilar totes perquè, nosaltres, els escaladors les podem utilitzar que no ROBAR com va passar aquest estiu. Felicitats per la gent de la Seu



El diumenge s’ha de seguir tontejant amb el 7b. Aquest cop en busquem un que no hi hagi dubtes. Que sigui un 7b reconegut. Anem a Perles a la cova ha hon hi han les vies “dures” i amb el grau confirmat. La via triada es Roulote de gitanot un 7b tècnic, lleugerament desplomat, amb una mini xorrera d’inici, amb moviments dinàmics, amb llançament inclòs, bloquejos llargs…un 7b. El Bernat avui farà parella amb el Patrick i jo farè trio amb les noies, (digue’m tonto). Això està be, perque elles en son tres i em faig un fart de fer vies, pobre espatlla…però com que una de les noies és la meva fisio jo tiro. Ella ja m’avisa; “tens el tendó molt, però molt inflamat, al final se’t trencarà…” I jo he fet deu vies del V+ fins el 7a (per poc no em surt)… Quin dia tant guai.
I el nanu? Doncs barallant-se amb la roulot i el gitanot. Al primer pegue cau dos o tres cops. El llançament no li surt i l’entrada a la erre li queda molt lluny… Baixa i diu “si no es avui el proper dia”. El Patrick que està fortísim li surt al segon pegue..i el nanu li fot un segon pegue i es cau al llançament. El Patrick li explica un altre mètode. Se l’estudia i li surt, però l’entrada a la erre ¿…? Un misteri. Baixa tranqui i content. Que Bernat li fotaràs un altre? Siiii, m’espero exactament una hora (tot metòdic). La resta anem fent..Passa l’estona i se sent una veu: quina hora és?. Un quart de cinc. Les quatre i quart? Siiii Bernat un quart de cinc. Vale!!! Patrick em pilles? I sense més històries si fot (el tiu tant tranqui). Fa els moviments d’abaix, el mà peu, el bloqueig i arriva al llançament ni s’ho pensa, raca i el pilla. Be nanu, tranqui…l’última secció, entrada a la erre, s’ho mira pilla les presses que toquen i xapa !!!! iuuuuuuuuuu.
Ara està confirmat un 7b al tercer pegue. Algú el decotarà ????.
La sèrie de les fotos és del primer intent, desprès la càmera es va morir….